El passat dia 1 de desembre va ser el dia mundial del SIDA. Si fem una repassada ràpida a la història d’aquesta malaltia recordarem que tradicionalment havia estat vinculada a dues conductes de risc per a la seva transmissió: D’una banda al consum de drogues per via intravenosa, i de l’altra a les relacions sexuals sense protecció.
Avui en dia, quan els avenços de la malaltia semblaven estar controlats, especialment als països més desenvolupats econòmicament, apareix una nova situació que afavoreix l’auge de la malaltia i que es relaciona, aquest cop, amb una combinació d’ambdues conductes anteriors, l’ús de drogues i les pràctiques sexuals de risc en la pràctica coneguda com a “Chemsex”.
Tal com llegim a La Vanguardia, el chemsex és “Chemical sex. Sexo químico. Una práctica sexual de alto riesgo“. Es tracta de reunions de persones organitzades habitualment mitjançant les xarxes socials, en les que l’objectiu és practicar sexe obertament amb l’estimulació de diferents substàncies psicoactives.
La substància estrella per aquests casos és la mefedrona, els efectes estimulants i desinhibidors de la cual provoquen l’interès dels participants, però que a la vegada té una enorme capacitat addictiva. Habitualment, la mefedrona s’ingereix per via oral o esnifada, tot i que s’estan començant a detectar cada cop més casos de persones que utilitzen la via intravenosa per al seu consum, augmentant així el risc de transmissió de ETS com, precisament, la SIDA.
La informació detallada sobre el “Chemsex” la trobareu al següent article:
http://www.lavanguardia.com/vida/20151111/54438765571/chemsex-sexo-drogas.html
