Tranquil·litzants
Hi ha fàrmacs d’ús comú que poden produir addicció. Els més importants són els que es fan servir per a tractar l’ansietat i l’insomni. Pertanyen a la família de les benzodiazepines. Alguns habituals són:
Tranquimazin (alprazolam), Orfidal (lorazepam), Diazepam, Lexatin (bromazepam), Tranxilum (clorazepat), Noctamid (lormetazepam), Valium (diazepam), Rohipnol (flunitrazepam), Dormodor (flurazepam), etc.
Podem diferenciar tres tipus de pacients que desenvolupen dependència de fàrmacs
- Pacients consumidors d’altres substàncies (alcohol, cocaïna, cànnabis, heroïna, etc.) que a més consumeixen tranquil·litzants.
- Pacients als quals s’ha prescrit aquesta medicació per a l’ansietat, l’insomni o una altra patologia, però que, pel seu compte, acaben abusant-ne i augmentant-ne la dosi.
- Pacients deprimits o amb trastorns de pànic als quals es prescriuen dosis altes de benzodiazepines i acaben desenvolupant una addicció que els impedeix prescindir-ne.
Símptomes d’abstinència
Generalment caracteritzats per una gran ansietat, agitació, preocupació, taquicàrdies, palpitacions, insomni, manca de gana, visió borrosa, por de “tornar-se boig”, temor indefinida que li hagi de passar alguna cosa greu, malsons, confusió, espasmes musculars, obsessivitat, hipersensibilitat a la llum i als sorolls, i variades sensacions desagradables. Aquests símptomes acostumen a agreujar-se després de la suspensió o la reducció de les dosis de tranquil·litzants.
Altres addiccions farmacològiques
A banda de les benzodiazepines, hi ha diversos fàrmacs potencialment addictius: derivats de l’opi com la metadona, morfina, codeïna i diversos analgèsics i anestèsics que poden generar un trastorn d’addicció. Barbitúrics, amfetamines i els seus múltiples derivats legals i il·legals també poden desenvolupar trastorns d’addicció.
Com detectar el problema?
El pacient addicte als fàrmacs es queixa contínuament d’ansietat, malestar psicològic o tensions musculars. Necessita les seves pastilles com qualsevol altre addicte “la seva droga”. En un inici, segurament el fàrmac li va ser receptat pel metge per a tractar un estat d’ansietat o d’insomni. De mica en mica el pacient va augmentant la dosi d’ansiolítics que pren. Arriba un moment en què li cal prendre’n cada vegada més i més. Quan a la farmàcia no l’hi dispensen sense recepta, canvia de farmàcia o va a diverses farmàcies per aconseguir-ne més quantitat. Si el seu metge responsablement es nega a augmentar-li la dosi, canvia de metge o acudeix a diversos serveis d’urgències per aconseguir receptes. De vegades, utilitzar els fàrmacs o les receptes d’altres familiars i, en ocasions, arriba a falsificar-les o robar-les. “Necessita” els seus tranquil·litzants i farà el que calgui per a aconseguir-los. Amb freqüència els pren una mica “d’amagat” i quan la resta de la família no és a casa. En general, la família és conscient de la seva dependència de les pastilles, però no sospiten les quantitats en en pot arribar a prendre.
Ansiolítics i alcohol: L’ADDICIÓ OCULTA
Tothom sap que és perillós prendre tranquil·litzants i beure alcohol. Són substàncies que es potencien i multipliquen el seu efecte en barrejar-se. Quan es prenen tranquil·litzants i es beu alcohol, l’efecte és l’equivalent a prendre el triple del que s’ha begut o a prendre el triple dels fàrmacs que s’han ingerit. Són addictes greus, però difícils de detectar en les famílies. Denominem de vegades “addicció oculta” la que es produeix en aquestes persones. No consumeixen grans quantitats d’alcohol ni grans quantitats de tranquil·litzants. Però, de fet, l’efecte del consum conjunt és com si haguessin begut el triple o haguessin pres el triple de tranquil·litzants. Són persones addictes, tot i que els seus familiars i, de vegades, elles mateixes, no ho sospiten. Se senten malament, pateixen, tenen els símptomes d’un addicció, no poden deixar de consumir, però moltes vegades no són conscients que tenen una addicció encreuada a l’alcohol i els tranquil·litzants.
Com cal actuar?
Quan en una família se sospita que un dels seus membres té un trastorn per addicció, el més urgent és aconseguir un diagnòstic professional i un tractament efectiu que resolgui la situació. L’Equip del Centre Terapèutic La Garriga, recomanarà el més pertinent en cada cas i assessorarà la família i el pacient sobre com cal actuar.
SI CREUS QUE UN FAMILIAR O AMIC TEU NECESSITA AJUDA, NO DUBTIS EN POSAR-TE EN CONTACTE AMB NOSALTRES.
info@ctlagarriga.com | 93 522 51 65 gratuïta 24H.
L’esforç val la pena
Fes el primer pas i nosaltres t’ajudem. L’addicció es pot tractar.
Al nostre centre trobes un equip de terapeutes i especialistes que t’aportaran eines vitals per a alliberar-te de les addiccions.
Telèfon gratuït 24h
Localització
08007 Barcelona
Horaris
L – V: 9 am – 6 pm
S: 9 am – 2 pm
