Per aquest nou post de la secció Cineforum, hem decidit comentar la pel·lícula “El vuelo”.
Originalment titulada “Flight” i amb en Denzel Washington com a protagonista, aquesta pel·lícula narra la història d’un pilot d’avió addicte al consum d’alcohol i cocaïna, Whip Whitaker.
La trama comença quan en Whip i una sobrecàrrec de la mateixa tripulació desperten en un hotel després d’una nit de sexe i drogues i, encara sota els efectes del consum, es disposen a pilotar un vol amb destí a Atlanta.
En el transcurs del vol, una fallada mecànica a la cua de l’aparell provoca una caiguda en picat. La ràpida reacció d’en Whip, que aconsegueix suavitzar l’accident, salva la vida de molts viatgers, però la investigació posterior desvetlla els nivells d’alcohol en sang del pilot, i fa que s’enfronti a un judici per negligència i a la petició per part del fiscal de diversos anys de presó.
Resulta impactant comprovar com el protagonista és totalment incapaç de deixar de consumir a pesar de tota la vigilància mediàtica i judicial a la que es sotmès. Al llarg de la pel·lícula, tots els intents d’en Whip per abstenir-se de consumir fracassen, i això fa les possibilitats de ser considerat innocent es redueixen a marxes forçades.
Al llarg de la història, podem observar molts dels mecanismes de l’addicció funcionant en el personatge interpretat per Washington, que cada vegada que es veu abocat a consumir, justifica el seu comportament amb algun tipus d’autoengany
En aquest sentit, trobem escenes en que en Whip utilitza la frustració que sent respecte a la mala relació amb el seu fill per a justificar el seu consum fins a perdre el coneixement quan, paradògicament, és aquest consum el que provoca aquesta mala relació.
En una altra escena, Whip realitza una “fugida cap endevant” quan la que es la seva parella li insinua que no hauria de consumir tant. Davant d’aquesta confrontació amb la realitat, el personatge interpretat magistralment per Washington es posa agressiu, defensant que ell beu perquè vol, i fa fora a la seva chicota al crit de “¡¡yo elijo beber!!”, un altre autoengany ja que en aquest punt de la seva addicció, l’addicte no beu perquè vulgui, si no perquè és incapaç de deixar de fer-ho.
Una altra constant al llarg de la pel·lícula són les mentides que ha d’anar inventant el protagonista per poder seguir endavant i no afrontar les conseqüències de la seva addicció. En Whip menteix a la seva família, a la seva parella, al sindicat de pilots que pretén defensar-lo, als advocats, i als fiscals. El protagonista menteix tant, que ha de realitzar un vertader esforç per controlar que unes mentides quadrin amb les altres, en un intent esgotador de seguir mantenint la seva versió de la realitat, veient-se immers en una dinàmica extenuant amb la que qualsevol persona que hagi passat per una addicció podrà sentir-se fàcilment identificada.
Una de les millors escenes, i potser el punt àlgid de la pel·lícula, el trobem justament quan en Whip finalment diu prou a tota aquesta situació i decideix, sorprenentment, explicar tota la veritat d’una vegada per totes. .
Sotmès al interrogatori de la fiscal, i quan tan sols li queda una sola mentida a dir per a lliurar-se del càstig penal, quelcom succeeix a dinde de’n Whip que l’empeny a confessar-se. Segons el propi personatge és “como si hubiera alcanzado el cupo de mentiras para toda una vida, no podía soltar ni una mentira más, y puede que sea un primo, porque si hubiera contado tan solo una mentira más me habría librado de todo el follón.”
El cas és que, el fet de confessar, provoca que en Whip sigui condemnat a una sentencia de 7 anys de presó i a la inhabilitació como a pilot, però al mateix temps, també representa l’inici de la recuperació del personatge, mitjançant un tractament iniciat a la presó.
Les últimes escenes de la pel·lícula narren com, arrel d’aquest tractament, i gracies a l’abstinència, a pesar d’estar intern a presó, en Whip recupera el contacte amb la seva parella i la bona relació amb el seu fill, regalant-li així al espectador un final reconfortant per aquesta dura i dramàtica pel·lícula que tan bé retrata la malaltia de l’addicció.
